S’Acadèmia de su Sardu onlus est nàscia dexi annus a oi in d-una dii frida de gennàrgiu 2010, stantargiada de unus cantu òminis e fèminas de vàllia, ativistas lòmpius apostadamenti a Pirri de dònnia parti de Sardìnnia aundi si fueddat sardu e aunius po s’amparu e s’afortiamentu de sa lìngua sarda fueddada e scrita in calisisiat bariedadi. Unus cantu ndi beniant de sa sperièntzia de su «Comitau scientìficu po sa Norma campidanesa de sa Lìngua Sarda» chi at stèrriu ‘Is Arrègulas’ de su sardu campidanesu, ma àterus iant fatu parti de àterus assòtzius puru (Sm@ls, Acalisa e finsas Iscola Sarda). Sa majoria de is sòtzius fundadoris iant giai pigau parti in is annus innantis a is primus maistaxus universidàrius de gradu I e II de Linguìstica e Didàtica de su sardu organisaus de s’Universidadi de Casteddu cunforma a sa L.nr 482/1999. Apustis unus cantu sòtzius iant cumentzau a traballai me is ofìtzius de sa lìngua sarda e calincunu finsas comenti professori de sardu in d-unus cantu cursus organisasus in is annus afatantis sèmpiri cun sa matessi lei de su Stadu. Nosi parit giustu, duncas, a arregordai, comuncas, chini no est prus cun nosu, ‘in primis’ a Oresti Pili su cabuderresu (1953-2018) intre is sòtzius fundadoris e primu presidenti de s’Acadèmia de su 2010 finsas a su 22 de friàrgiu de su 2018. Oresti no tenit abisòngiu de essi presentau ca fiat unu grandu polìticu sardista indipendentista de is annus ’80 e ‘90 e in su matessi tempus unu studiosu de sardu. A sighiri Eduardo Blasco Ferrer (1956-2017) cadalanu de Bartzellona ma professori de Linguìstica sarda in sa Facultadi de Scièntzias de sa Formatzioni de s’Universidadi de Casteddu e connotu de sèmpiri comenti unu de is prus connoscidoris mannus de sardu. Olivieru Nioi de Ortzai (1953-2019) polìticu sardista indipendentista, studiosu de sardu e ativista po is deretus linguìsticus de is sardus. Finsas Pàulu Pillonca de Òsile (1942-2018) scridori famau in lìngua sarda, innantis de morri, si fiat acostau meda a is propostas de polìtica linguìstica de s’Acadèmia (arregordaus a totus ca, impari a Oresti Pili e Duìliu Caocci, Pillonca at apoderau cun sa firma sua sa proposta de ortografia de s’Acadèmia imprentada de sa Domus de Janas in su 2017). Apustis de Pili, Alessandro Pintus at ghiau s’assòtziu po un’annu intreu, torrendi a cunfirmai su tretu cumentzau a s’inghitzu de su 2010. Su 2 de maju 2019 s’Acadèmia at fatu su cungressu nou po annoai is incàrrigus cunforma a su statudu suu. In dexi annus s’Acadèmia at fatu polìtica linguìstica e circa scientìfica faendi propostas de importu po s’ortografia de su sardu e proponendi ainas didàticas po sa Scola, s’Universidadi e po s’Aministratzioni pùbrica. At donau e donat oindii puru, cun is boluntàrius suus, consulèntzia linguìstica in donu a totu is chi ndi faint pedidura. S’Acadèmia est intrada finsas cun autoridadi e cumpetèntzia aìnturu de su dibatu po sa norma de sa lìngua sarda faendi connosci su parri suu e pighendi posidura contras a sa proposta sperimentali de Limba Sarda Comuna de sa RAS ca custa proposta at postu is sardus a certai.
A cumentzai de su 2018, in su cumbènniu «Poita in sardu ?», s’Acadèmia est mandendi ainnantis duas fainas de importu: 1. ‘Po unu bilinguismu cumpriu’; 2. ‘Po una Scola bilìngua’. E totueduas po chi is istitutzionis pongant in efetu is leis 482/1999 e sa L.R. nr 22/2018 po fai
intrai su sardu a-i Scola e in s’Aministratzioni pùbrica. S’assòtziu nostu at inghitzau a traballai impari a àterus assòtzius comenti a Laras, S’Atza e Podeus. At apoderau finsas s’imprenta de òberas de importu in sardu opuru in formau bilìnguu: su DFC o fueddarieddu cabuderresu; sa tradusidura in sardu de su Vangelu de Giuanni; sa tradusidura de sa Salomè de Wilde inderetura de su frantzesu a su sardu campidanesu; sa tradusidura de Su Printzipeddu de Sant Exupery inderetura de su frantzesu a su sardu campidanesu; «Is primus milli fueddus» de Cherchi; su contu bilìnguu «Sa mainàrgia de is butonis» de Robertu Pili e su drama «Is fradis» de Oresti Pili po numenai is prus de importu scéti. Imprus oindii s’Acadèmia tenit una proposta de ortografia po scriri totu su sardu chi ddi nant «Su Sardu – proposta de ortografia» imprentada in su 2017 de sa domu editora Domus de Janas e una proposta cumpria e democràtica de standard ortogràficu e linguìsticu de sa lìngua sarda, ‘sa dòpiu norma’, chi ddi nant «Su Sardu Standard» imprentada in su 2019 de sa domu editora Alfa Editrice e chi seus presentendi in dònnia bidda e tzitadi aundi si fueddat in sardu e nosi podeus puru cunsiderai satisfaus ca su pòpulu est apretziendi-dda meda.
Po dda serrai, s’Acadèmia est cumbinta sèmpiri de prus de podi duncas sighiri su tretu cumentzau su 2 de gennàrgiu 2010 po lompi a sarbai sa lìngua sarda e po donai a su sardu unu gradu de avaloramentu chi potzat essi bastantementi artu de ddi podi donai unu benidori in sa stòria de sa Natzioni Sarda.

Oindii fait a sighiri is fainas nostas po su sardu a cumentzai de su blog nostu in s’Arretza: https://academiadesusardu.wordpress.com/

opuru in sa pàgini nosta de Facebook.

Massimo Madrigale
Presidenti de s’assòtziu
Acadèmia de su Sardu onlus