June 2009


S’Acadèmia de su Sardu onlus ponit in s’arretza sa Carta de s’Acadèmia. In sa Carta ddoi funt is printzìpius, is tentas, is ideas, is ainas e is fainas chi boleus fai. A chini ddi interessat, si-dda podit scarrigai de innoi etotu.

Po fueddai cun nosu, scriei-sì a acadesusa@gmail.com

Carta

Su presidenti Oresti Pili e su visu-presidenti Tonino Bussu ant a essi in Ollollai custu sàbudu po su cuncursu de su binu sardu, aundi ant a chistionai de is òperas de s’editori ‘Delfino’. Ddoi ant a essi finas duus bingiateris chi ant a contai de su traballu insoru in sardu e poesias in lìngua sarda.

Programa

S’Acadèmia saludat a Tziu Fideli Lai, cantadori a sa moda campidanesa de Cabuderra, chi s’at lassau custas diis.
Gràtzias a issu e a is àterus cantadoris po su chi ant fatu po su campidanesu literàriu, chi est finas su mori anca eus caminau po ndi pesai is “Arrègulas” chi megaus de proponni po sa scridura de su campidanesu.

Comitau Scientificu po sa Norma Capidanesa de su Sardu Standard
Patrocinau de sa Provincia de Casteddu
  
ALFA Editrice (2009)
183 p. – 12,00 €
 

Norma Campidanesa

INTRODUTZIONI

Sa lìngua sarda, che a medas lìnguas de is natzionis sena de stadu (connotas puru comenti minorias linguìsticas), no at fatu ancora totu su tretu stòricu suu e duncas si-ndi depit ancora scabulli de unus cantu barrancus mannus e, paris, si depit procurai is ainas chi ddi serbint po chi dda potzant imperai totus e po chi potzat setzi impari a is àteras lìnguas mannas de is stadus.
Is problemas chi sa lìngua sarda si depit farcai, custu ddu sciint totus, funt: su partzimentu de sa Lìngua e s’aunitzamentu de s’ortografia.
Ca funt problemas antigus nemus podit nai ca no. Tocat sceti a ligi is fainas in Sardu, antigas o noas, pagus o medas. Totus tenint un’ortografia diferenti e donniuna imperat una lìngua sua chi, mancai in pagus cosas, si stèsiat de s’àtera.
Ca custus problemas is Sardus ddus portant in su coru e ca fatu-fatu bessint a pillu nemus, a su pròpiu, podit nai ca no. Difatis, cantu bortas eus intèndiu pregontas che Cali lìngua sarda? Comenti tocat a ddu scriri su Sardu?
Ca funt problemas berus nemus tenit dudas. Difatis, lompendi custas pediduras a sa realidadi de s’Istitutzioni nosi pregontaus: Cali Sardu at a imperai sa Provìntzia de Casteddu po sa faina sua, duncas po scriri delìberas, duncas po si fai cun sa Regioni, cun is àteras provìntzias de sa Sardìnnia, cun is Comunus, cun sa genti e cun is scolas de sa provìntzia de Casteddu?
Imoi, in su connotu su problema de imperai una lìngua aguali po totus forsis no fiat aici forti de indulli a chini podiat de agatai una solutzioni, ma oindii sa chistioni no podit essi stesiada a àtera dii. S’abisòngiu de oi acapiau a su traballu chi depit fai s’Istitutzioni (e torreus Comenti at a scriri sa Provìntzia de Casteddu?) o sa Scola (Is studiantis de Casteddu e de Cabuderra ant a scriri a sa matessi manera?), po intrai in duas chistionis sceti aundi s’imperu de su Sardu est sèmpiri prus pediu, nosi ponint a donai arrespusta luegus a su problema nostu bèciu de sèculus.
Un’arrespusta conca a innia nosi-dda donat su Comitau Scientìficu chi at scritu su traballu presenti ‘Arrègulas po ortografia, fonètica, morfologia e fueddàriu de sa Norma Campidanesa de sa Lìngua Sarda’.
Est una proposta chi fait contu de sa realidadi, chi iat a bolli nai de su tretu stòricu chi est faendi oindii sa Sardìnnia in sa chistioni de sa Lìngua. Duncas no circant una lìngua artificiali de fai nasci in laboratòriu, comenti po malasorti megant de circai de fai de unu tretu de tempus in Sardìnnia.
Po contras in is Arrègulas s’agatat po primu cosa ca sa Sardìnnia no est lòmpia ancora a un’aunitzamentu de sa Lìngua e duncas sa Lìngua sarda est mancai una, ma a duas (macro) bariedadis diatòpicas (diasistemas sintzillus etotu) e literàrias chi tenint – e depint tenni – sa matessi dinnidadi: su Campidanesu e su Logudoresu.
Insandus su lìburu proponit, po primu cosa, s’arreconnoscimentu de is duas macrobariedadis, e po segundu cosa, abarrendi in su Campidanesu, proponit una Norma campidanesa, cun arrègulas, comenti narat su tìtulu, po s’ortografia, sa fonètica, sa morfologia e su fueddàriu de su Campidanesu.
Ma de cali Campidanesu fueddat su Comitau Scientìficu? Forsis ca sa fueddada campidanesa puru no est partzia in medas e medas dialetus? Est berus, ma acanta a custus dialetus s’est stantargiada in is sèculus, gràtzias a su traballu sena de pàsiu de is Cantadoris unu Campidanesu literàriu, chi, a nai, no est de peruna tzitadi o bidda, ma chi totus is Sardus de su Cabu de Bàsciu cumprendint, aprètziant e portant che a espressada insoru in forma e in sustàntzia literària. Est custa sa fueddada, chi si podit nai chi setzat prus in artu de totus is dialetus, chi su Comitau Scientìficu proponit e chi podit fai cuncordai a manera discansosa totu is Campidanesus, ca cun custa faina no proponint sceti s’apretziamentu de un’arrichesa linguìstica e literària manna ma puru sa lìngua nosta de bartzolu chi eus sèmpiri disigiau e a bortas surrungiau.

Graziano Milia
Presidenti de sa Provìntzia de Casteddu